HIVERNACLE CASOLÀ


HIVERNACLE CASOLÀ


Molts cops ens trenquem el cap per poder fer les coses més senzilles, i amb materials que tenim davant dels propis ulls.

aquí veurem la manera de fer un senzill hivernacle per ús personal.

en primer lloc disposarem d´un tros d´enreixat(mallazo) que s´utilitza en construcció, les mides normals d´una peça és 6x2, si el tros de dos el dividim en dues parts, ja tenim una peça de 6x1, la qual podem tallar-la en llargada a la mida que ens convingui.

si veiem que em de comprar una peça gran per tant sols utilitzar-ne una part, podem parlar amb un constructor i dir-li que ens vengui(o regali) algun retall, sinó també podem trobar algun company per pode-nos´el partir.

en primer lloc la peça d´un metre tallada a la llargada necessària, la doblegarem en forma aproximada de mitja circumferència tal i com veiem a la fotografia.


 carcassa del hivernacle


procurarem prendre les mides de la zona i fer la feina  en un lloc una mica ample amb espai suficient per poder treballar.


 detall de la punta 


un cop acabat el posarem en el lloc definitiu clavant les puntes de l´enreixat al terra per fixar millor l´estructura.


 posat damunt de les tomaqueres


les tomaqueres semble que estan en ben cobertes



 zona coberta


acte seguit ja col·locarem el plàstic, a les botigues especialitzades venen uns tipus de plàstic especials per hivernacles, i que aguanten millor les temperatures i són resistents a les inclemències meteorològiques, per lo que tindrem plàstic per uns quants anys.



 posarem el plàstic a sobre


intentarem fixar be el plàstic tant en els costats com a les puntes per poder vèncer millor els dies de vent.



 detall de la punta


els costats amb uns simples totxos també els tindrem fixats.



 totxos per aguantar el plàstic


la transparència del plàstic és molt important per poder deixar passar la claror i evitar la pèrdua de temperatura.



 detall de la transparència


per anar be, cada dia hauríem d´obrir les puntes per deixar airejar l´interior, sempre en hores de calor però tornar-lo a tapar de nit.


 mirat de lluny


si mirem des de l´interior veurem com realment hi entra molta claror i les tomaqueres estan molt resguardades.



 vista interior


al plantar tomaqueres en terrenys sensibles al fred caldria plantar-les en dos fases; una primerenca dins del hivernacle per collir tomàquets aviat(pocs exemplars), i la segona quan ja s´ha acabat el risc de gelades, que plantarem el gruix de les tomaqueres desitjades.


 tomaqueres a resguard


l´hivernacle també ens pot servir per tenir el sementer a resguard de les inclemències meteorològiques, i podem instal·lar-lo en qualsevol lloc.



 sementer 


tanmateix com per cobrir les tomaqueres en el sementer també podrem posar-hi totxos per aguantar el plàstic.


 detall dels blocs per aguantar el plàstic


en fortes calors caldria obrir una mica el plàstic per evitar temperatures extremes que ens faria perillar la germinació i creixement de les petites plàntules. 



 airejant l´hivernacle


mirant-ho per dins veiem que en els contenidors hi ha els sementers amb aigua a la base, per evitar l´evaporació del sementer i posterior mort de les plantetes.



 vista interior


en els contenidors podem posar-hi testos grans segons les plantes que volem germinar, en aquest cas a la primera vista hi veiem les faves.



 contenidors pels testos


cebes i cogombres els podem posar en sementers més justos ja que els trasplantarem abans.



 sementers petits


en els sementers caldrà posar-hi unes etiquetes per saber realment el que hem sembrat, així evitarem possibles errors quan vulguem plantar-les en el lloc definitiu.



els contenidors amb les etiquetes


quan ja no necessitem l´hivernacle, ja sigui per que ja ha passat el risc de fred, o potser per haver fet tot el planter necessari tant sols caldrà plegar el plàstic i guardar-lo fins a la propera i l´enreixat també el podem deixar en un lloc penjat que no ens ocupi lloc i no ens faci nosa.




                                                                                              

                                                                                                     JOAN




SEMBRAR PATATES



SEMBRAR PATATES


Sembrar patates no tant sols consisteix en preparar el terreny i plantar o sembrar, com si de qualsevol altre hortalissa es tractés.

les patates podem comprar-les(patates de sembra), o be aprofitar les que tenim per menjar i que s´ens estan grillant(germinant), la mida de les patates hauria de ser de tamany mig a petit ja que d´aquesta manera podrem fer més plantes.

tant si les comprem com si aprofitem les de casa jo aconsellaria que les deixéssim uns dies a temperatura ambient fins que realment veiem que ja comencen a créixer les tiges.

els brots de les patates són coneguts vulgarment en llenguatge de carrer(camp) com a ulls o grills.



patates amb els grills bastant grans



quan comencen a sortir els brots són petits però perfectament visibles, i cal anar en compte per no trencar-los.


grill petit


quan tot just comença a grillar podem veure com apunta i vol començar a créixer.


grill molt petit


no tots els grills surten igual, a la mateixa patata podem veure´n de més avançats i altres no tant, però tots són bons, fins i tot quan encara estan molt  atrassats podem veure que la patata fa com una mena de rugositat per on brotarà.

quan tinguem més experiència podrem tallar perfectament les patates tot i no veure cap grill.


diferència de creixement dels grills


quan els grills són grans podem diferenciar-los perfectament, tot i que són molt delicats per manipular-los ja que es poden trencar molt fàcilment.


una altre foto



una altra



i una altra



si ens esperem massa temps les patates no tant sols comencen a grillar-se, sinó que també volen treure arrels.

no és cap problema, tant sols cal parar compte quan les tallem de no malmetre-les.



patata amb grill i arrels



detall de les arrels molt llargues



un cop tenim les patates preparades per poder-les plantar, caldrà fer trossos més petits.

molta gent prefereix comprar-ne de petites, així s´estalvia la feina de tallar-les, plantant-les senceres directament.

si les nostres patates són més aviat grans les tallarem amb un ganivet que talli bastant.

procurarem que cada tros de patata resultant contingui un grill(molta gent prefereix que ni hagi dos o més).


patates tallades



altra foto


aquestes patates són més aviat petites, tot i això sempre és millor degut a que d´aquesta manera, tot i no fer tants talls evitarem fer-li massa ferida per poder cicatritzar.

el tros que enterrarem no cal que sigui massa gran, degut a que amb el sistema radicular que traurà, farà que l´arrelament estigui assegurat. 

el tros de patata tant sols és una reserva d´aliment per garantir el creixement  dels brots i les arrels.

de cada grill ens sortirà una mata, d´aquesta manera podrem contar les mates que tindrem a partir dels grills deixats.


detall de que cada tros conté un grill



altres patates amb alguna que té més d´un grill


un cop tallades, cosa que podem fer-ho a partir de mig febrer caldrà deixar-les un dies, d´aquesta manera el tall cicatritzarà i no tindrem problemes de podridura un cop plantades.

un cop preparades, tant sols ens caldrà preparar la terra i esperar la lluna vella de març per plantar les primerenques, o qualsevol altre mes per fer-les més tardanes.


                                                                                       JOAN






XEROJARDÍ



REALITZACIÓ D´UN XEROJARDÍ A PARTIR D´UN JARDÍ CONVENCIONAL



La primera operació és eliminar tota la gespa existent i herbes no desitjades per deixar el parterre el més net i pla possible.

En aquest cas tant sols volem treure profit a les plantes ja establertes donant una apariencia de paisatge sense tenir el verd de la gespa i ffent resaltar la zona amb contrast de color.






Vista general de com a quedat la zona de neta i plana, si ens queda algun clot o be un llom cal aplanar-lo a gust de cadascú per evitar defectes òptics posteriors.





Ara ja podem començar a preparar tot el material necessari per començar a cobrir la zona.









La millor feina és començar per una punta, a triar jo sempre començo per la més llunyana, no tant sols per que és la més cansada sinó per anar-ho acabant i escombrant a mesura que fem cada parterre, d´aquesta manera si el mateix dia no podem acabar-ho almenys tenim una zona endreçada i que no ens hi cal pensar més.




Anirem posant la tela tela a mesura que anem avançant i amb el totxo trinxat(en aquest cas) a sobre per evitar que una ventada ens obligui a fer baixar algun sant del cel.






Sempre és bo tenir el carretó carregat per poder anar posant material a sobre i anar més còmode.




Ja tenim un parterre acabat, el més important alhora de fer un xerojardí és tenir compte els bons acabats, ja que la zona ampla no ens donarà cap problema, els llocs on hi ha plantes com les cantonades i petits detalls cal tenir-los molt en compte, la vista dels forasters sempre es dirigeix cap als defectes.




Sembla que ha quedat prou be, podrem començar-ne un altre





Mirant el parterre en tota la seva llargada podem veure que queda molt be, sobretot amb el contrast de la xamota (totxo trinxat), amb la vorera i la casa, fet que ens fa ressaltar més les plantes i ens forma un contrast de colors òptim.







En  aquest parterre en el que hi havia una sèrie de plantes mig espatllades i plenes d´herba, i vorejada de color ciment el color totxo ressalta molt.




De fet la diferència és molt notòria 



Un cop escampat el totxo trinxat ja tant sols cal regar-ho una mica d´aquesta manera arrossegarem la pols i resaltarem més el color.

  


                                                         JOAN






FER UN XEROJARDÍ


CONVERTIR UN JARDÍ CONVENCIONAL EN XEROJARDÍ



Molts cops tant per la despesa que ocasiona en qüestions de reg (electricitat, aigua,..), com amb temps i mals de cap afegit, sense deixar de costat la conscienciació de la societat en vers de l´estalvi d´aigua ens fan optar per reconvertir el nostre jardí, gaudint de tots els privilegis que això suposa i sense renunciar a res del que fa referència al esbarjo de la zona.

Per fer això hem de seguir una sèrie de pautes que tot seguit aniré anomenant:

     Conscienciació de la feina a realitzar, així com els resultats derivats,
     Pautes a seguir a tot el procés,
     Resultats finals.



En primer lloc cal ser conscients de l´eliminació de la superfície engespada, un bon tractament herbicida, i al cap de quinze dies repetir-ho (si cal) per poder evitar mals de cap posteriors.


herba morta per l´efecte de l´herbicida

Sembla que hi hagi alguna placa d´herba verda, però ja està tractada amb herbicida sistèmic, és a dir ja és morta

mirat des d´un altre angle





Un cop la gespa és morta ens dedicarem a millorar els acabaments, en aquest cas treurem totes les pedres de les voreres posant-les en un lloc de fàcil accès per la seva posterior col·locació, millor posar-les al costat mateix on no ens facin nosa i no haguem de remenar-les massa.






Un cop apartades amb la desbroçadora tallarem l´herba el més curta possible

brossa tallada

Desprès farem munts per retirar-ho tot seguit i deixar-ho el més pla possible.





Cal retallar molt be les vores i costats del arbres ja que seran els llocs on es veuran més els defectes.




El mal acabat que tenien les pedres clavades a la terra, l´haurem d´aplanar per aconseguir una zona més planera i fàcil de cobrir. 



Sembla que ja esta preparat per començar a tapar-ho.





La col locació de la tela antigerminativa sempre la començarem per les voreres i llocs més problemàtics, ja que la zona ampla és poc complicada i molt ràpida de fer.







anirem posant la tela i